Camins de Somni

El Camí dintre del Alzinar de Paüls
El Camí dintre del Alzinar de Paüls

Son les 10 del mati el sol puja fort pel cel blau, net . Avui tenim prevista una ruta tranquil·la. El  camí entre Paüls de Flamisell i la Plana de Mont-ros.
El camí surt del poble de Paüls entre bosquets i prats, a vegades amb antics murs de pedra als costats. Ben aviat trobem roures centenaris esvelts de troncs gruixuts i fulles grosses. També podem veure pollancres que s’enfilen al cel donant al paisatge el aire característic de les valls pirinenques.

Roure martinenc centenari aprop de Paüls de Flamisell
Roure martinenc centenari aprop de Paüls de Flamisell
Pollancres al camí
Pollancres al camí

Aviat el bosc de roures es fa mes dens i les molses cobreixen els troncs.
Alguna Clariana deixa veure l’altre costat de la vall amb els seus poblets que vistos des de aquí semblen posats al millor lloc com en un pessebre gegantí.

EL camí s'obre i ens deixa veure l'altre costat de la vall
EL camí s’obre i ens deixa veure l’altre costat de la vall

El camí força pla arriba a una tremoleda amb un exemplar força vell que ha caigut potser  degut a les fortes plutges de la primavera.

I una mica mes endavant al camí comença a girar al Solei i arriba al alzinar de Paüls. Apareixen carrasques que substitueixen els roures, els seus troncs retorçats estan coberts de molses i líquens i apareixen plantes aromàtiques a la vora del camí com la farigola la sajolida o l’orenga.

Arribem al poble de la Plana de Mont-ros després de travessar una pineda secundària de pi roig i una forta baixada. El temps s’ha aturat no hi ha pressa i no hi ha gent, no hem trobat a ningú durant tot el camí, la qual cosa, seguint el varem nòrdic, ens indica que la l’excursió ha estat immillorable. Únicament a vegades el soroll del algun cotxe  per la carretera que passa més abaix, trenca la pau del moment.

Podeu trobar el track a la Wikiloc.

Itinerari Forestal Terapèutic a Barcelona

Alzinar litoral a la font del Bacalla (Collserola, Barcelona)
Alzinar litoral a la font del Bacalla (Collserola, Barcelona)

Recents estudis  duts a terme per diferents centres de recerca a tot el mon (molts d’ells al Japó) i també a casa nostra com a la universitat de Girona, estan confirmant un fet que ja era conegut d’antic, i es que els antic indis americans ja coneixien les virtuts dels boscos:

Caminar i fer passeigs en boscos madurs ens pot aportar beneficis tant a nivell físic com a nivell mental. Les principals condicions per tal que això es compleixi han de ser les següents:

  1. El bosc ha de ser un bosc amb una certa maduresa, es a dir els arbres han de tenir certa edat, ja que es llavors quant produeixen olis essencials en més quantitat per tal de protegir-se dels insectes i organismes que participen en la descomposició com fongs i bacteris. Per exemple es parla de arbres que tinguin a partir de 50-100 anys d’edat.

  2. La passejada s’ha de fer amb un pas lent, amb tranquil·litat, cercant un estat de consciència contemplatiu, amb silenci, amb una integració dintre del bosc, amb tots el sentits posats en el que ens ofereix la natura: la oïda en el cant del ocells i el silenci, la vista per tal d’apreciar els diferents components de l’arquitectura forestal, els arbres grans, els petits, les plantes enfiladisses, les plantes del sòl com les falgueres, i les molses; el tacte per apreciar les textures del troncs i les fulles o el sentit del olfacte per gaudir de les olors de la fullaraca i les flors.

  3. En quant a la durada a partir de 15 minuts ja tenim beneficis, però evidentment si podem disposar de més temps millor.

Amb tots aquests elements podem fer un veritable bany forestal que ens aportarà molt beneficis, ja que els olis que produeixen el arbres vells al ser respirats per les persones ens poden activar els limfòcits del sistema immunitari per lluitar contra tumors i virus, així com augmentar la secreció de serotonina i disminuir la de corticoides o sucre.

Vivint a Barcelona, tenim diferents opcions força properes per dur a terme un bany forestal. Us proposo un itinerari forestal amb un alt valor ecològic i en el que trobem les característiques que hem mencionat al començar l’article.

No us deixeu enganyar per la proximitat de la gran ciutat, Collserola ens ofereix mostres d’alzinar litoral força ben conservades amb arbres que ens permeten gaudir del efecte terapèutic i amb un altre valor afegit i es que es tracte de la vegetació autòctona primitiva de la zona.

El bosc que us proposo es molt proper a la ciutat, de fet el temps d’accés caminant des de la carretera de la rabassada es de 15 minuts, també es pot accedir des del final del tramvia blau amb uns 40 minuts.

Es tracta de la font del bacallà amb alzines, alguna surera i roures. El més sobrecollidor d’aquest fragment forestal es la gran quantitat de marfull i plantes lianoides característiques del alzinar que li confereixen un aspecte subtropical. El Marfull es mostre realment com un estrat arbustiu molt alt amb exemplars que arriben als 3 metres.

No us el deixeu perdre!

Trobareu més informació en els següents enllaços:

El diari “ara” en Jordi C. Llorens va escriure un article al 2013 Boscos que curen.

Los árboles invisibles.com shinrin yoku la Medicina del Bosque.

Al diari La vanguardia va apareixe aquest article al 2014.

Genista biflora

La nomenclatura popular ha anomenat amb la paraula Ginesta, a una gran quantitat d’espècies i gèneres diferents. Hom pot apreciar sota una mirada més atenta que en realitat hi ha força diferències en moltes de les plantes arbustives de flors grogues que s’han anomenat com Ginesta.

Altres plantes conegudes popularment com Ginesta són: Ephedra distachya, Retama sphaerocarpa, Osyris alba, i moltes altres del genera Genista, Cytisus i Chamaecytisus.

Dintre de les plantes que la saviesa popular ha posat dintre del mateix sac, la que podríem considerar com la clàssica Ginesta correspondria al genere monotípic Spartium amb la única espècie: Spartium junceum. Es la ginesta vinculada a la tradició del corpus, i que s’ha reivindicat sovint com a flor nacional catalana al Corpus.

També ha estat motiu inspirador per molts poetes catalans, potser els versos més coneguts sobre la ginesta són els de Joan Maragall a qui li va dedicar un poema.

La ginesta altra vegada!
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Però la planta que ens ocupa no és l’especie més coneguda, es una altre planta que entre els seus noms populars inclou també el de Ginesta, i d’altres com: Botja de fer escompissos, Botja d’escompissos, o Ginestera. El nom de botja de fer escompisos, en Francesc Masclans i Girvès (eminent botànic català, que va dedicar gran part de la seva obra a la recopilació de les denominacions populars de la flora dels Països Catalans) ens indica que escompís és l’escombra usada a les eres quan es baten les garbes (El batre consistia en aixafar les espigues de les garbes per tal de separar el gra de la palla, les garbes eren feixos d’espigues lligades).

La Genista biflora és una planta que tenim a Catalunya la trobem del sur de Lleida fins arribar al l’Ebre. Podeu consultar la seva distribució en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (mireu l’enllaç al final de la pàgina), corològicament és una planta del mediterrani oest: present a l’Àfrica (Marroc i Algèria), i la península ibèrica, mirant els mapes podem apreciar que Catalunya és propera al seu límit nord.

Genista biflora El Cogul, Les Garrigues (Lleida)
Genista biflora El Cogul, Les Garrigues (Lleida)

La Genista biflora apareix en brolles en llocs assolellats, amb poca pluja, i estiu càlid i sec, però hivern temperat.

Genista biflora
Genista biflora amb el fruit incipient al Pantà de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) Tarragona

És una planta d’aspecte poc dens i poc foliós, i amb branquillons fotosintètics de color verd viu, una mica pubescents els més joves.

Detall de la flor i fulles de Genista biflora

Aquesta planta apareix com a espècie característica i en el nom d’una associació vegetal que va ser creada pels botànics: Josias Braun-Blanquet i Oriol de Bolòs:

Genisto-Cistetum clusii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957 subass. genistetosum biflorae

Aquesta associació vinculada a les brolles mediterrànies es present en una àrea reduïda aprop del Ebre. Si voleu veure una bona mostra de algunes de les plantes en plena floració us recomano que visiteu el Pantà de Riba-roja d’Ebre venint des del mateix poble i aparqueu passat l’embassament. Si hi aneu a mitat d’abril podreu tenir l’ocasió de veure moltes de les plantes que constitueixen aquesta associació en plena floració.

Adreçes d’interès:
Flora de l’Alta Ribera d’Ebre
Flora Catalana
Distribució Banc de Dades Biodiversitat de Catalunya (BDBC)
Hàbitats Catalunya GENCAT

Flac, mp3, Opus, OGG …

flac

Un còdec d’àudio és una especificació per comprimir una informació, en aquest cas de so. Aquesta especificació ha de ser eficaç per tal de garantir al màxim la informació original, però també ha de ser eficient: el procés per fer-ho ha de ser àgil i ràpid.

Dintre del mon dels còdecs podem dir que hi ha dues grans famílies: els còdecs amb pèrdues (lossy) i els sense pèrdues (lossless).

El còdec FLAC és un exemple de codificació sense pèrdues, això vol dir que aconseguim comprimir la informació original (per exemple una pista d’àudio d’un CD) sense perdre informació en el procés; com a punt negatiu, podem dir que el fitxer final no tindrà una reducció en la mida tant gran com la que podem obtenir en els còdecs amb pèrdues.

En el cas dels còdec amb pèrdues hi ha pèrdua d’informació respecte al original, en aquest cas el que interessa obtenir és la millor relació entre compressió, qualitat del só, i temps de procés en la reproducció. El millor còdec serà aquell que aconsegueixi la màxima reducció sense perdre molta informació i amb el mínim esforç això darrer vol dir una mínima latència en la reproducció. Alguns exemples de còdecs amb pèrdues són el famós mp3, el OGG Vorbis o el Opus, aquest darrer per exemple millora molt la latencia (22.5 milisegons) i això fa que sigui molt adient en enllaços de comunicacions per permetre la conversa natural en events en directe, fins i tot permet disminuir la qualitat per obtenir una latència inferior de fins a 5 milisegons, podeu accedir a més informació sobre el còdec en aquest enllaç: Opus.

Les diferències en l’audició entre un còdec amb pèrdues i un sense, per alguns son perceptibles, per d’altres son inapreciables, hi ha molts blocs i fòrums de debat en els que trobareu opinions per tots el gustos. Segurament amb una oïda afinada, una bona targeta d’àudio, un bon amplificador i bons altaveus es poden notar diferències.

Si teniu l’aplicació VLC instal·lada en l’equip, en el menú d’eines es pot visualitzar la diferència entre un còdec com el FLAC i un MP3 accedint a l’opció Informació Multimèdia i en el tab Estadístiques podem veure la taxa de bits del contingut, amb un fitxer mp3 de 3.8 MB podem veure com VLC ens dona una taxa de bits del contigut de 192 kb/s.

VLC1

En canvi podem veure la diferència en fitxer FLAC de 38 MB, VLC ens dona una taxa de bits del contingut de 931 kb/s

VLC2

Jo m’he decidit a recuperar les pistes d’àudio dels meus CD’s preferits en fitxers Flac, per fer-ho podeu trobar a Internet moltes aplicacions gratuites, com Sound Converter

Afegeixo un bon article en el que hi ha una bona anàlisi tècnica.