Genista biflora

La nomenclatura popular ha anomenat amb la paraula Ginesta, a una gran quantitat d’espècies i gèneres diferents. Hom pot apreciar sota una mirada més atenta que en realitat hi ha força diferències en moltes de les plantes arbustives de flors grogues que s’han anomenat com Ginesta.

Altres plantes conegudes popularment com Ginesta són: Ephedra distachya, Retama sphaerocarpa, Osyris alba, i moltes altres del genera Genista, Cytisus i Chamaecytisus.

Dintre de les plantes que la saviesa popular ha posat dintre del mateix sac, la que podríem considerar com la clàssica Ginesta correspondria al genere monotípic Spartium amb la única espècie: Spartium junceum. Es la ginesta vinculada a la tradició del corpus, i que s’ha reivindicat sovint com a flor nacional catalana al Corpus.

També ha estat motiu inspirador per molts poetes catalans, potser els versos més coneguts sobre la ginesta són els de Joan Maragall a qui li va dedicar un poema.

La ginesta altra vegada!
La ginesta, amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Però la planta que ens ocupa no és l’especie més coneguda, es una altre planta que entre els seus noms populars inclou també el de Ginesta, i d’altres com: Botja de fer escompissos, Botja d’escompissos, o Ginestera. El nom de botja de fer escompisos, en Francesc Masclans i Girvès (eminent botànic català, que va dedicar gran part de la seva obra a la recopilació de les denominacions populars de la flora dels Països Catalans) ens indica que escompís és l’escombra usada a les eres quan es baten les garbes (El batre consistia en aixafar les espigues de les garbes per tal de separar el gra de la palla, les garbes eren feixos d’espigues lligades).

La Genista biflora és una planta que tenim a Catalunya la trobem del sur de Lleida fins arribar al l’Ebre. Podeu consultar la seva distribució en el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (mireu l’enllaç al final de la pàgina), corològicament és una planta del mediterrani oest: present a l’Àfrica (Marroc i Algèria), i la península ibèrica, mirant els mapes podem apreciar que Catalunya és propera al seu límit nord.

Genista biflora El Cogul, Les Garrigues (Lleida)
Genista biflora El Cogul, Les Garrigues (Lleida)

La Genista biflora apareix en brolles en llocs assolellats, amb poca pluja, i estiu càlid i sec, però hivern temperat.

Genista biflora
Genista biflora amb el fruit incipient al Pantà de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) Tarragona

És una planta d’aspecte poc dens i poc foliós, i amb branquillons fotosintètics de color verd viu, una mica pubescents els més joves.

Detall de la flor i fulles de Genista biflora

Aquesta planta apareix com a espècie característica i en el nom d’una associació vegetal que va ser creada pels botànics: Josias Braun-Blanquet i Oriol de Bolòs:

Genisto-Cistetum clusii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957 subass. genistetosum biflorae

Aquesta associació vinculada a les brolles mediterrànies es present en una àrea reduïda aprop del Ebre. Si voleu veure una bona mostra de algunes de les plantes en plena floració us recomano que visiteu el Pantà de Riba-roja d’Ebre venint des del mateix poble i aparqueu passat l’embassament. Si hi aneu a mitat d’abril podreu tenir l’ocasió de veure moltes de les plantes que constitueixen aquesta associació en plena floració.

Adreçes d’interès:
Flora de l’Alta Ribera d’Ebre
Flora Catalana
Distribució Banc de Dades Biodiversitat de Catalunya (BDBC)
Hàbitats Catalunya GENCAT

Flac, mp3, Opus, OGG …

flac

Un còdec d’àudio és una especificació per comprimir una informació, en aquest cas de so. Aquesta especificació ha de ser eficaç per tal de garantir al màxim la informació original, però també ha de ser eficient: el procés per fer-ho ha de ser àgil i ràpid.

Dintre del mon dels còdecs podem dir que hi ha dues grans famílies: els còdecs amb pèrdues (lossy) i els sense pèrdues (lossless).

El còdec FLAC és un exemple de codificació sense pèrdues, això vol dir que aconseguim comprimir la informació original (per exemple una pista d’àudio d’un CD) sense perdre informació en el procés; com a punt negatiu, podem dir que el fitxer final no tindrà una reducció en la mida tant gran com la que podem obtenir en els còdecs amb pèrdues.

En el cas dels còdec amb pèrdues hi ha pèrdua d’informació respecte al original, en aquest cas el que interessa obtenir és la millor relació entre compressió, qualitat del só, i temps de procés en la reproducció. El millor còdec serà aquell que aconsegueixi la màxima reducció sense perdre molta informació i amb el mínim esforç això darrer vol dir una mínima latència en la reproducció. Alguns exemples de còdecs amb pèrdues són el famós mp3, el OGG Vorbis o el Opus, aquest darrer per exemple millora molt la latencia (22.5 milisegons) i això fa que sigui molt adient en enllaços de comunicacions per permetre la conversa natural en events en directe, fins i tot permet disminuir la qualitat per obtenir una latència inferior de fins a 5 milisegons, podeu accedir a més informació sobre el còdec en aquest enllaç: Opus.

Les diferències en l’audició entre un còdec amb pèrdues i un sense, per alguns son perceptibles, per d’altres son inapreciables, hi ha molts blocs i fòrums de debat en els que trobareu opinions per tots el gustos. Segurament amb una oïda afinada, una bona targeta d’àudio, un bon amplificador i bons altaveus es poden notar diferències.

Si teniu l’aplicació VLC instal·lada en l’equip, en el menú d’eines es pot visualitzar la diferència entre un còdec com el FLAC i un MP3 accedint a l’opció Informació Multimèdia i en el tab Estadístiques podem veure la taxa de bits del contingut, amb un fitxer mp3 de 3.8 MB podem veure com VLC ens dona una taxa de bits del contigut de 192 kb/s.

VLC1

En canvi podem veure la diferència en fitxer FLAC de 38 MB, VLC ens dona una taxa de bits del contingut de 931 kb/s

VLC2

Jo m’he decidit a recuperar les pistes d’àudio dels meus CD’s preferits en fitxers Flac, per fer-ho podeu trobar a Internet moltes aplicacions gratuites, com Sound Converter

Afegeixo un bon article en el que hi ha una bona anàlisi tècnica.