Capítul primer.
Barcelona 22 de gener del 2007.
Avui dilluns, com des de ja fa 2 anys, he anat a la feina amb bici, el dia s’ha llevat encara càlid, esperem un canvi de temps anunciat des de fa 5 dies per la televisió, però avui encara no fa fred. Portem més de 30 dies amb un anticicló que ha fet allunyar tots els freds del nord, i ens ha mantingut amb unes temperatures anormalment altes per l’època del any, excepte a les comarques ha on la boira ha pogut fer de les seves i ha deixat registres dignes del que sol ser un hivern. Els diaris s’estan emplenant aquest dies de pàgines sobre el canvi climàtic, amb una recurrència setmanal i a cops quasi diària. El hivern càlid que estem passant, un temporal extraordinari a centre Europa, les fotografies de gent prenent el sol i remullant-se a la platja en ple Gener, els Pirineus sense neu, alguns embassaments per sota del 25% de la seva capacitat, la florida de fruiters, ossos que no van a dormir, les còpules de les Cigonyes i el vol nupcial de les Arpelles més propi dels mesos primaverals, han omplert les pàgines dels diaris i molt minuts de telenotícies.
Baixo pel passeig de Sant Joan, els cotxes van i venent, com sempre, com cada dia, com cada hora com cada minut, no puc esperar no sentir-los, no puc esperar no respira el aire embrutat pel seus escapaments, senzillament sempre hi són. Grans, petits, tot-terrenys, furgonetes, la majoria amb un sol ocupant. Motos també moltes, grans, scooters. Com justificarien l’ús del transport privat? Potser només tenen accés per carretera al seu lloc de treball? Potser el temps que han de invertir si fan servir el transport públic es molt més elevat que si fan servir el seu cotxe? Potser la seva feina es comercial i no tenen més remei?, si potser si, tinc força coneguts que responent en aquest esquema. Però, tots el cotxes que veig passar estan en aquesta situació? no m’ho puc creure, senzillament, son masses”.
Desitjaria que tota aquesta gent canviï de parer i comencin a fer servir la bici, o el transport públic, estic segur que si demà tothom que te la possibilitat de fer-ho ho fes, el aire seria més net a la ciutat, i hi hauria menys soroll. Puc imaginar una ciutat amb poc vehicles, només transport públic, transport de mercaderies, ambulàncies, alguns taxis, i moltes bicis, de fet no es somiar gaire a d’altres països europeus la gent té una cultura de la bicicleta, el mateix ajuntament de Barcelona busca noves fórmules per impulsar l’ús del transport públic i la bicicleta, així al març un sistema de préstec de bicis disponibles a les estacions de tren i principal nusos de transport intentarà fomentar el seu ús.
Per un altre costat fa pocs dies es va saber la noticia de que la qualitat de l’aire de Barcelona ha empitjorat els últims anys i duplica ja els nivells òptims de contaminació recomanats per la Unió Europea, com és el cas del diòxid de nitrogen, un contaminant atmosfèric perjudicial per a la salut. Un dels contaminants que més ha augmentat a Barcelona és el diòxid de nitrogen (NO2), un compost químic de color marró - groguenc que causen: el trànsit, la indústria, el fum del tabac i la generació d’energia, principalment.
Els estudis realitzats indiquen que l’exposició a llarg termini a NO2 és perjudicial per a la salut, ja que pot provocar una disminució de la funció pulmonar i augmentar el risc d’aparició de símptomes respiratoris com bronquitis aguda, tos i flegma, especialment en els nens.
Segons l’informa municipal, entre el 2004 i el 2005 la concentració de partícules de NO2 a l’aire va augmentar considerablement a Barcelona, fins al punt que en alguns punts de la ciutat es registressin anualment fins a 83 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen. Cal destacar que una directiva europea ha establert en 40 el límit de concentració de NO2 que hauria de tenir l’aire l’any 2010, el doble de les xifres que es registren actualment.
Les fonts dels òxids de nitrogen (NOx) son els vehicles a motor, les centrals tèrmiques i tots els aparells que cremen combustibles fòssils. Escoltant aquestes noticies que fa la gent?
L’altre dia vaig pensar que passaria si en el espai del temps igual que ens diuen cada nit la temperatura actual de la ciutat, ens diguessin els nivells dels contaminants?, al cap i la fi aquesta informació té una conseqüència directa sobre la nostra salut i la dels nostre fills, potser si cada nit s’informés dels nivell de contaminants en l’aire així com els seus efectes nocius sobre la salut, potser el punt de vista de molta gent començaria a canviar.
Podeu imaginar els homes del temps de les diferents cadenes anunciant cada nit:
"La temperatura actual a la ciutat de Barcelona és de 7 graus, el nivell de diòxid de nitrogen esta per sobre dels 80 micrograms per metre cúbic en 5 de les 6 estacions de mesura de la qualitat del aire repartides a la ciutat, recordem que la normativa europea xifra en 40 el límit de concentració de NO2, i que actualment la concentració resulta nociva per la nostra salut, també recordem que els principals productors del diòxid de nitrogen son els vehicles a motor, ..."
Seria bo que aquesta informació fos anunciada a cada telenotícies, estic despertaria moltes consciències, ben segur que si. Però, ja ho sabem, es millor dedicar el temps a explicar com evoluciona la lesió d’un jugador de futbol, o emetre les declaracions del entrenador del equip X respecta al proper partit del diumenge.
Molta gent pensa que no pot fer res, que la seva aportació al canvi climàtic a la pol·lució i a tenir una ciutat insostenible, bruta i contaminada es inapreciable, i que han de ser les institucions i les administracions públiques les que en darrera instància han de prendre les mesures i actuar, també pensen que són les industries, els avions i les centrals nuclears les bèsties negres de la contaminació; aquesta mena de reflexions (molt esteses entre la societat actual) porten a la no acció i a desvincular qualsevol responsabilitat vers el deteriorament del nostre medi ambient, així la gent pot continuar portant un ritme de consum elevat i al mateix temps quedar eximida de qualsevol responsabilitat. Tothom vol un medi ambient net, i un paisatge agradable i tanmateix vol que els seus fill també en puguin gaudir, però també vol el darrer model de tot-terreny per sortir cada cap de setmana de la ciutat, volar regularment amb avió amb les noves companyies de Low cost per tenir un agradable cap de setmana a Roma, aprofitar els cap de setmana de hivern per esquiar als Pirineus, o tenir la calefacció a tota marxa al hivern per anar per casa en samarreta i el aire condicionat prou fort a l’estiu com per poder anar amb jersei.
Avui tothom ha de saber que individualment cadascun de nosaltres es responsable de la seva contribució particular de gasos d’afecta hivernacle, i que aquesta contribució es pot quantificar, i tenim la capacitat per decidir quant de gran ha de ser. En cada acte quotidià, com escollir el medi de transport diari per anar a la feina, la quantitat d’aigua calenta que fem servir al dia, el consum de calefacció al hivern i el d’aire condicionat a l’estiu, la quantitat d’aliments embassats que comprem, la composició de la nostra dieta, ...
El meu cap pensa en totes aquest preguntes quant arribo a la cruïlla amb la diagonal, més cotxes, més motos, més tot terrenys... Bicis poques, encara som pocs, un dia vaig contar 7 bicis esperant en un semàfor, tot un record, em va fer goix i tot. Si hagués portat la càmera de fotos !
El dia ha passat com els darrers, a la feina ..., torno a casa ..., les noticies confirmen que el canvi de temps ha començat, la televisió te ganes d’ensenyar neu, mostren càmeres de Boï Taül, la neu cau amb fúria, els medis de comunicació s’afanyen a ensenyar la millor cara de les muntanyes, uns Pirineus immaculats, perfectes per la gran esquiada, les estacions comencen a respirar, i els esquiadors, ja tenen el cap posat en el proper cap de setmana, “La primera esquiada amb neu natural de la temporada”. Tenim tot el dret a gaudir ara, a costa de les futures generacions?, necessitem, realment sentir unes sensacions, per les que no varem estar dissenyats biològicament, a base de cremar combustibles fòssils i embrutar l'aire produint escalfament a nivell planetari? per sort, els anuncis ens treuen ràpidament de qualsevol dubte d'aquest tipus que ens pogués fer pensar en canviar el nostre nivell de consum, fent nos creure la llibertat es materialitza en un tot terreny.
Però diuen que la gent dels Pirineus han de viure d’alguna cosa ! que si no fos per el esqui serien comarques deprimides econòmicament !
Però bé, aquest serà un altre dia de la crònica des de la no emissió.
Fins aviat
Francesc Xavier Yuste i Medina
Llicenciat en Biologia
Si vols, em pots dir que penses d’aquest article i enviar-me la teva opinió a opinio@biosgallery.com